En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb la vocal tònica a la i:
Present d'indicatiu
canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien)
Present de [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
[...]
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]
El verb veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista'. En canvi, la forma pronominal veure-s'hi significa 'tenir algú claror suficient per veure-hi'.
En conseqüència, caldrà fer servir veure-hi o veure-s'hi d'acord amb el context. Per exemple:
Sempre ha de dur ulleres, si no, no hi veu [...]
El verb sortir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'passar de dins a fora' (Hem sortit de casa a les vuit), o 'dir o fer una cosa que ningú no hauria esperat' (Sortir amb una poca-soltada).
Ara bé, la forma sortir-se'n significa 'salvar-se de compromisos [...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
Hi ha una sèrie de verbs (anomenats inacusatius) que tenen un subjecte que s'interpreta com un complement directe. Per aquest motiu, quan aquest subjecte és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Falten més plats.
Sobren entrades per al ball.
Ara arriben els convidats a l'acte.
Cal [...]
El prefix des-, i la seva variant de-, indica inversió del significat de la forma a la qual s'adjunta. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara decolorar, decréixer, deformar; desbotonar, descodificar, desconstruir, desdramatitzar, desembalar, desfragmentar, desgravar, etc.
De vegades [...]